Us transcrivim l'entrevista que el periodista de L'Avui, en Raül Garcia i Aranzueque ha fet a Susan George, i que ha estat publicada avui mateix.
Quan desaparegui Bush les coses no seran gaire millors
Susan George, nascuda l'any 1935 als EUA, és una de les figures més respectades del moviment altermundialització i ha fet algunes de les aportacions teòriques més importants, com ara Informe Lugano (2001)
Susan George, nascuda l’any 1935 als EUA, és una de les figures més respectades del moviment altermundialista internacional, al qual ha fet algunes de les aportacions teòriques més importants, com ara Informe Lugano (2001). Resident a França des de fa dècades, George ha presentat a Barcelona el seu darrer llibre: El pensamiento secuestrado. Cómo la derecha laica y religiosa se han apoderado de Estados Unidos (Icària Editorial).
Darrerament es parla força de la decadència dels neoconservadors als Estats Units.
Depèn de com es defineixi el moviment. Jo parlo de tot el moviment neoliberal, que inclou els neoconservadors, preocupats per qüestions com el matrimoni homosexual i l’avortament. És cert que hi ha un declivi d’aquesta part de la constel·lació de la dreta. L’excap de gabinet de Dick Cheney Scooter Libby el van fer fora perquè va mentir al Congrés, [Paul] Wolfowitz i altres com Karl Rove també han marxat, però també és veritat que durant els darrers 20 o 25 anys hi ha hagut una preeminència de les idees de la dreta en el discurs polític i el pensament nord-americans en general, i això no desapareixerà tan ràpidament com les figures neocon.
Com s’ho ha fet la dreta religiosa per impregnar totes les capes de la societat i de la cultura als EUA?
Algunes grans fundacions, que tenen molts diners, i d’altres de més petites financen la producció, la disseminació i la publicació d’idees de dreta a través d’instituts, centres de recerca universitària i mitjans de comunicació. També busquen intervenir en el poder judicial per modificar les lleis canviant advocats i jutges. I controlen mitjans de comunicació.
I què ha fet l’esquerra?
Crec que l’esquerra no ha estat gaire llesta, possiblement perquè pensa: “Les nostres idees i els nostres projectes no cal que els justifiquem, perquè són intrínsecament bons”. I això és un error. La dreta, per contra, domina les quatre emes: money (diners), management (gestió), màrqueting i mitjans de comunicació. També tenen una missió, una bona idea per defensar. L’esquerra, en canvi, no té diners i no finança idees, sinó projectes. I les idees són el més important, perquè guien la gent a l’hora de votar, triar a quina escola portarà els nens, etc. Tot això conforma un model de societat.
Vostè adverteix en el llibre que, un cop hagi plegat Bush, les coses no canviaran gaire als EUA.
El que jo he tractat d’explicar és que Bush no és cap accident i que, quan desaparegui, les coses no seran gaire millors. La dreta no necessita Bush, encara que amb ell ho tenen tot més fàcil.
Què canviarà, però, si els demòcrates guanyen les presidencials?
Els demòcrates s’hauran d’esforçar molt amb la sanitat, que als EUA és insultantment cara. Hi ha 45 milions de persones que no tenen assegurança de salut. No hi ha un sistema nacional com el francès o el d’altres llocs d’Europa. Però no sé com ho volen resoldre els candidats demòcrates, com tampoc han explicat com sortiran de l’Iraq. També caldrà fer alguna cosa amb les infraestructures. Hi ha molts ponts en mal estat com el que es va ensorrar a Minnesota.
Quin paper tindrà la dreta religiosa en aquestes eleccions?
En les legislatives de l’any passat va votar un 34% de la població total. El percentatge d’evangèlics que vota, però, en un any de presidencials, és de prop del 60%. Per tant, tenen molta influència. Si els agrada el candidat republicà, el votaran.
Vostè fa cinquanta anys que viu a França. Com veu la nova relació entre aquest país i els EUA des que Nicolas Sarkozy és president?
Crec que no calia que Sarkozy fos tan càlid i efusiu amb Bush, que d’aquí a un any i escaig ja no hi serà. Però no sembla que els francesos s’hagin revelat contra Sarkozy. Al contrari, estan vivint una lluna de mel. Però el que més m’alarma és la coincidència de Sarkozy amb Bush sobre l’Iran. Ja veu que jo el desaprovo. De fet, no el vaig votar
Quan desaparegui Bush les coses no seran gaire millors
Susan George, nascuda l'any 1935 als EUA, és una de les figures més respectades del moviment altermundialització i ha fet algunes de les aportacions teòriques més importants, com ara Informe Lugano (2001)
Susan George, nascuda l’any 1935 als EUA, és una de les figures més respectades del moviment altermundialista internacional, al qual ha fet algunes de les aportacions teòriques més importants, com ara Informe Lugano (2001). Resident a França des de fa dècades, George ha presentat a Barcelona el seu darrer llibre: El pensamiento secuestrado. Cómo la derecha laica y religiosa se han apoderado de Estados Unidos (Icària Editorial).
Darrerament es parla força de la decadència dels neoconservadors als Estats Units.
Depèn de com es defineixi el moviment. Jo parlo de tot el moviment neoliberal, que inclou els neoconservadors, preocupats per qüestions com el matrimoni homosexual i l’avortament. És cert que hi ha un declivi d’aquesta part de la constel·lació de la dreta. L’excap de gabinet de Dick Cheney Scooter Libby el van fer fora perquè va mentir al Congrés, [Paul] Wolfowitz i altres com Karl Rove també han marxat, però també és veritat que durant els darrers 20 o 25 anys hi ha hagut una preeminència de les idees de la dreta en el discurs polític i el pensament nord-americans en general, i això no desapareixerà tan ràpidament com les figures neocon.
Com s’ho ha fet la dreta religiosa per impregnar totes les capes de la societat i de la cultura als EUA?
Algunes grans fundacions, que tenen molts diners, i d’altres de més petites financen la producció, la disseminació i la publicació d’idees de dreta a través d’instituts, centres de recerca universitària i mitjans de comunicació. També busquen intervenir en el poder judicial per modificar les lleis canviant advocats i jutges. I controlen mitjans de comunicació.
I què ha fet l’esquerra?
Crec que l’esquerra no ha estat gaire llesta, possiblement perquè pensa: “Les nostres idees i els nostres projectes no cal que els justifiquem, perquè són intrínsecament bons”. I això és un error. La dreta, per contra, domina les quatre emes: money (diners), management (gestió), màrqueting i mitjans de comunicació. També tenen una missió, una bona idea per defensar. L’esquerra, en canvi, no té diners i no finança idees, sinó projectes. I les idees són el més important, perquè guien la gent a l’hora de votar, triar a quina escola portarà els nens, etc. Tot això conforma un model de societat.
Vostè adverteix en el llibre que, un cop hagi plegat Bush, les coses no canviaran gaire als EUA.
El que jo he tractat d’explicar és que Bush no és cap accident i que, quan desaparegui, les coses no seran gaire millors. La dreta no necessita Bush, encara que amb ell ho tenen tot més fàcil.
Què canviarà, però, si els demòcrates guanyen les presidencials?
Els demòcrates s’hauran d’esforçar molt amb la sanitat, que als EUA és insultantment cara. Hi ha 45 milions de persones que no tenen assegurança de salut. No hi ha un sistema nacional com el francès o el d’altres llocs d’Europa. Però no sé com ho volen resoldre els candidats demòcrates, com tampoc han explicat com sortiran de l’Iraq. També caldrà fer alguna cosa amb les infraestructures. Hi ha molts ponts en mal estat com el que es va ensorrar a Minnesota.
Quin paper tindrà la dreta religiosa en aquestes eleccions?
En les legislatives de l’any passat va votar un 34% de la població total. El percentatge d’evangèlics que vota, però, en un any de presidencials, és de prop del 60%. Per tant, tenen molta influència. Si els agrada el candidat republicà, el votaran.
Vostè fa cinquanta anys que viu a França. Com veu la nova relació entre aquest país i els EUA des que Nicolas Sarkozy és president?
Crec que no calia que Sarkozy fos tan càlid i efusiu amb Bush, que d’aquí a un any i escaig ja no hi serà. Però no sembla que els francesos s’hagin revelat contra Sarkozy. Al contrari, estan vivint una lluna de mel. Però el que més m’alarma és la coincidència de Sarkozy amb Bush sobre l’Iran. Ja veu que jo el desaprovo. De fet, no el vaig votar
No hay comentarios:
Publicar un comentario