[CAT]
Perquè “Tot excepte Sarkozy”
Serge Latouche, Professor emèrit d’Economia a la Universitat d’Orsay i objector de creixement
L’era consumista dita dels “trenta gloriosos” ha corcat la societat com un càncer. La desculturització i despolitització han avançat a grans passes darrere la màscara de l’abundància. Algunes veus van denunciar i analitzar el fenomen amb més o menys encert, com Pasolini, Illich o Guy Debord. La destrucció de les ciutats en temps de pau, amb la “periferització” de les noves classes mitjanes o immigrants (en entorns de grans conjunts d’habitatges serials), l’auge de la gran distribució (súper i hiper mercats) que avança paral·lela al cotxe i a la televisió, soscaven subreptíciament la ciutadania, fabricant una segona població gairebé invisible i sense paraula, però que es deixa de bon grat manipular per un poder mediàtic i sense escrúpols, vinculat a les grans firmes transnacionals. La mundialització, tot afavorint el descuit i el desmantellament de les xarxes de protecció social, ha dut a terme el procés de destrucció de la cultura popular. Aquestes transformacions han obert el camí a una classe política populista, corrompuda, quan no directament criminal. A Itàlia, el “fenomen Berlusconi” n’és una il·lustració portada al límit de la caricatura. Però la “berlusconització”, amb o sense el “cavaliere”, fa arribar les seves devastacions a tot Europa, i més enllà. El fenomen de les “majories satisfetes” —ben analitzat per John Kenneth Galbraith— que modifiquen els equilibris de les classes mitjanes de la solidaritat cap a l’egoïsme individual, juntament a uns Estats occidentals que, en plena contrarrevolució neo-liberal, anaven desmuntant l’Estat social, tot plegat han fet possible aquesta transició, alhora que l’emmascaraven. Cal fer el que calgui per estalviar al nostre país (França) aquest totalitarisme rampant i mediàtic, policial i economicista del qual Sarkozy n’és l’abanderat arrogant.
***
Perquè “Tot excepte Sarkozy”
Serge Latouche, Professor emèrit d’Economia a la Universitat d’Orsay i objector de creixement
L’era consumista dita dels “trenta gloriosos” ha corcat la societat com un càncer. La desculturització i despolitització han avançat a grans passes darrere la màscara de l’abundància. Algunes veus van denunciar i analitzar el fenomen amb més o menys encert, com Pasolini, Illich o Guy Debord. La destrucció de les ciutats en temps de pau, amb la “periferització” de les noves classes mitjanes o immigrants (en entorns de grans conjunts d’habitatges serials), l’auge de la gran distribució (súper i hiper mercats) que avança paral·lela al cotxe i a la televisió, soscaven subreptíciament la ciutadania, fabricant una segona població gairebé invisible i sense paraula, però que es deixa de bon grat manipular per un poder mediàtic i sense escrúpols, vinculat a les grans firmes transnacionals. La mundialització, tot afavorint el descuit i el desmantellament de les xarxes de protecció social, ha dut a terme el procés de destrucció de la cultura popular. Aquestes transformacions han obert el camí a una classe política populista, corrompuda, quan no directament criminal. A Itàlia, el “fenomen Berlusconi” n’és una il·lustració portada al límit de la caricatura. Però la “berlusconització”, amb o sense el “cavaliere”, fa arribar les seves devastacions a tot Europa, i més enllà. El fenomen de les “majories satisfetes” —ben analitzat per John Kenneth Galbraith— que modifiquen els equilibris de les classes mitjanes de la solidaritat cap a l’egoïsme individual, juntament a uns Estats occidentals que, en plena contrarrevolució neo-liberal, anaven desmuntant l’Estat social, tot plegat han fet possible aquesta transició, alhora que l’emmascaraven. Cal fer el que calgui per estalviar al nostre país (França) aquest totalitarisme rampant i mediàtic, policial i economicista del qual Sarkozy n’és l’abanderat arrogant.
***
[CAST]
Porqué "Todo menos Sarkozy"
Serge Latouche, profesor emérito de Economía a la Universidad de Orsay y objetor de crecimineto.
La era conocida como "los treinta gloriosos] ha corcado la sociedad como un cáncer. La desculturalización y la despolitización han avanzado a pasos agigantados tras la máscara de la abundancia. Algunas voces denunciaron y analizaron el fenómeno con más o menos acierto, como Passolini, Illich o Guy Debord. La destrucción de las ciudades en tiempo de paz, con la "periferación" de las nuevas clases medias o inmigrantes (en entornos de grandes conjuntos de viviendas seriales), el auge de la gran distribución (súper e hipermercados) que avanza paralelo al coche y a la televisión, socaban subrepticiamente la ciudadanía, fabricando una segunda población casi invisible y sin voz, pero que con gran gusto se deja manipular por el poder mediático y sin escrúpulos, vinculado a las grandes firmas transnacionales. La mundialización, favoreciendo el descuido y la desmantelación de las redes de protección social, ha llevado a cabo el proceso de destrucción de la cultura popular. Estas transformaciones han abierto el camino a una clase política, populista, corrompida, cuando no directamente criminal. En Italia, el "fenómeno Berlusconi" es la ilustración llevada a la caricatura. Pero la "berlusconización", con o sin el "cavaliere", hace llegar su devastación a toda Europa, y más allá. El fenómeno de las "mayorías satisfechas" —bien analizado por John Kenneth Galbraith— que modifican los equilibrios de las clases medias de la solidaridad hacia el egoísmo individual, junto a unos Estados occidentales que, en plena contrarrevolución neo-liberal, iban socabando el Estado social, ha hecho posible esta transición, a la vez que la enmascaraban. Debemos hacer lo que sea para ahorrar a nuestro país (Francia) este totalitarismo rampante y mediático, policial y economicista del que Sarkozy es el abanderado arrogante.
***
[FR]
Pourquoi "tout sauf Sarkozy"
Serge Latouche, Professeur émérite d’économie à l’Université d’Orsay, objecteur de croissance.
L'ère consumériste dite des "trente glorieuses" a rongé la société comme un cancer. La déculturation et la dépolitisation ont avancé à grand pas derrière le masque de l'abondance. Certains analysaient et dénonçaient le phénomène de façon plus ou moins maladroite comme Pasolini, Illich ou Guy Debord. La destruction des villes en temps de paix, avec la "périphérisation" des nouvelles couches moyennes ou immigrées (en habitat pavillonnaire, en grands ensembles ou en H. L. M), la montée en puissance de la grande distribution (super et hyper marché) allant de pair avec l'automobile et la télévision, sapaient subrepticement la citoyenneté, fabriquant un deuxième peuple quasi invisible et sans parole, mais volontiers manipulé par un pouvoir médiatique et sans scrupule, lié aux firmes transnationales. La mondialisation, favorisant un grand déménagement et le démantèlement des filets de protection sociale, a achèvé la destruction de la culture populaire. Ces évolutions ont ouvert la voie à une classe politique populiste, corrompue, voire criminelle. En Italie, le phénomène "Berlusconi" en est une illustration caricaturale. Mais la berslusconisation, avec ou sans le "cavaliere", poursuit ses ravages dans toute l'Europe et au delà. Le phénomène des "majorités satisfaites" selon l'heureuse analyse de John kenneth Galbraith, faisant basculer les classes moyennes de la solidarité à l'égoïsme individuel, et les Etats occidentaux dans la contre-révolution néo-libérale démantelant l'Etat providence, a tout à la fois permis la transision et masqué le phénomène. Il faut tout faire pour épargner à notre pays ce totalitarisme rampant médiatique, policier et affairiste dont Sarkosy est le porteur arrogant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario