Entrevista a Susan George, per a El Periódico de Catalunya

—LA MISMA ENTREVISTA, EN CASTELLANO—

MARTA LÓPEZ
BARCELONA
EDAT 72 ANYS
LLOC DE NAIXEMENT EUA
LLOC DE RESIDÈNCIA PARÍS
PROFESSIÓ FILÒSOFA I ANALISTA POLÍTICA
FORMACIÓ DOCTORA EN CIÈNCIES POLÍTIQUES
TRAJECTÒRIA PRESIDENTA DE L'OBSERVATORI DE LA MUNDIALITZACIÓ

Susan George, una de les cares més conegudes del moviment altermundista i autora d' El informe Lugano, explica en el seu nou llibre, El pensamiento secuestrado (Icaria Antrazyt), com les idees neocon s'han apoderat dels Estats Units.

—Segrestar el pensament. ¿No és massa dura vostè?
—En anglès, el meu llibre es titula La cultura encadenada, però el títol de l'edició espanyola m'agrada. Estem davant el segrest d'Amèrica, parlem de com la dreta religiosa i la laica han segrestat la forma de pensar d'Amèrica.

—¿Com s'ha arribat fins aquí?
—Una elit de conservadors va decidir de forma explícita a principis dels anys 70 que s'havia de canviar la manera de pensar de la societat. Aquella elit va voler arribar a dalt de tot per produir i estendre idees. La dreta ho va entendre perfectament i va pagar per aconseguir-ho. Va començar aleshores la llarga marxa cap a les institucions, fins ara, amb els neocon instal.lats en el poder.

—¿Què és un neocon?
—Un neocon és algú amb pensament econòmic, social i polític. En economia defensa que el mercat és l'únic instrument per assignar recursos, que el que és privat és sempre millor que el que és públic. En l'aspecte social, el pensament és extremadament conservador i centrat en el que jo en dic polítiques del cos: sexe, matrimoni, avortament. En política, el neocon és molt ideològic, partidari de l'intervencionisme dels Estats Units a fora.

—¿Un neocon? és també un fonamentalista religiós?
—No sempre. Molts cristians fonamentalistes són també neoconservadors, però no tots. En les eleccions presidencials, el 20% va votar Al Gore, o en tot cas ho va fer contra Bush. Encara que els cristians evangelistes sí que tenen una gran influència.

—¿La ideologia neocon? és un fenomen només americà?
—S'està globalitzant, sempre amb variants nacionals. Res és com un simple trasplantament. Però s'està estenent a gran velocitat. Els neocon han construït una xarxa mundial molt eficient, a través de les mateixes institucions, les mateixes fundacions. Hi ha 400 fundacions neocon per tot el món i el més famós, el primer think tank neoliberal, és fora dels EUA. És a Londres: l'Institut Adam Smith.

—¿Quina és la influència dels neocon? a Europa?--Està creixent i és forta. Peter Mandelson, nou laborista i amic de Tony Blair, va dir el 2002: "Tots som thatcheristes".

—¿Sarkozy seria un neocon? a l'estil europeu?
—No. Sarkozy és un pragmàtic. No és un ideòleg, en absolut un fonamentalista com és Bush. El seu programa és molt de dretes, però no és la mateixa classe de dirigent que Bush.

—¿Estem davant un final de cicle als EUA?
—Així ho espero. Però que ningú es deixi enganyar. Quan Bush desaparegui no hi haurà un canvi radical. S'ha anat molt lluny cap a la dreta i resultarà molt difícil poder tornar a com érem fa anys. La societat és en l'actualitat molt més conservadora.

—¿On és l'esquerra als EUA?
—Existeix, tot i que molt fragmentada. Hi ha gent progressista que treballa amb immigrants, també hi ha un moviment a favor del medi ambient. Però l'esquerra nord- americana no està organitzada.

—¿Hillary Clinton és una progressista?
—No. És molt moderada. Seria una candidata de centredreta a qualsevol país europeu.

—¿Quin és el candidat més progressista entre els demòcrates?
—John Edwards. No dic pas que sigui progressista, però és el millor de tots. Comprèn la classe treballadora, ja que en prové. Sap tot el que significa ser pobre. Edwards pertany a la vella tradició demòcrata. També seria un bon candidat Al Gore, encara que no està per aquesta feina.