René Vázquez a l'Avui

“La imatge d’una Cuba totalitària
i d’un exili democràtic és falsa”

DECEPCIÓ · “Els exiliats no tenen un projecte de futur per a l’illa” ESPERANÇA· “Els canvis ara van de debò i són irreversibles, però això no vol dir que s’hagi de desmuntar la Revolució” Per: Marta Monedero.

René Vázquez (Caibairién, 1952) és un exiliat atípic. Amenaçat de mort, aquest escriptor que durant la Guerra Freda se’n va anar a estudiar enginyeria naval a Polònia –no hi va encaixar–, va aterrar a Miami –tampoc hi va encaixar– i va acabar a Suècia, dissecciona amb fredor gairebé quirúrgica les limitacions i frustracions de l’exili cubà als seus articles i a la novel·la De pronto el doctor Leal (Icària).

Tenir una opinió solvent sobre Cuba és difícil a causa de l’hermetisme del règim comunista.

Ser cubanòleg és apostar per perdre, perquè fer profecies sobre Cuba és molt complicat. Jo conec profundament el poble cubà i descric la realitat des dels records d’infantesa, les visites a la meva mare i la meva germana que encara hi viuen o els amics que hi tinc i que pertanyen a classes socials ben diferents.

¿Des de fora pequem de voler obtenir respostes massa ràpides?

El problema és que se singularitza la dictadura cubana, però en canvi tothom estima la dictadura xinesa per raons econòmiques. A Cuba se la singularitza perquè el seu enemic és Washington, que li marca l’agenda. Espanya va fer la transició d’un dictador com Franco cap a la democràcia i el món es va haver d’esperar, però els EUA proposen per llei comhemde fer la nostra transició i, a sobre, volen que sigui d’un dia per l’altre. Si al 1975 una potència estrangera hagués nomenat un coordinador per a la transició espanyola, Madrid hauria posat el crit al cel!

Què pot fer o què ha de fer el règim?

Remodelar la societat, desmantellar les estructures totalitàries de la Revolució i que el país sigui més àgil. Des del punt de vista econòmic és difícil fer-ho perquè l’embargament permet als EUA controlar quines forces cubanes es desenvoluparan i quines no. Mentre la Casa Blanca digui qui pot comerciar amb l’exterior i qui no, al govern cubà li és quasi impossible aplicar mesures liberalitzadores sense posar en perill la seguretat nacional.

Una de les mesures més esperades és que Raúl Castro deixi als cubans sortir lliurement del país.

Està a punt de fer-se. Els canvis estan molt estudiats i una conseqüència n’és que ha crescut l’esperança de la població. Els canvis ara van de debò i són irreversibles, però això no vol dir que es desmunti la Revolució. Es canviarà el que calgui sense posar en perill el projecte socialista cubà.

Per què és tan crític amb l’exili?

L’exili està derrotat perquè no té un projecte de futur per a Cuba. El grup recalcitrant de cubans de Miami, Madrid, Mèxic o Estocolm que dóna suport a la política dels EUA és trist, perquè la seva actitud és fratricida i practicada
des de la distància. La imatge d’una Cuba totalitària i d’un exili democràtic és del tot falsa.

Descriu l’exili històric, però n’hi ha un altre que advoca per una transició interna des de Cuba.

Aquest no alça el cap perquè Miami està dirigit per la totalitària Fundació Nacional Cubanoamericana. Sense la ingerència dels EUA, els cubans podríem posar-nos d’acord, però massa gent viu del conflicte.

Es pot girar la truita si Barack Obama arriba a la Casa Blanca?

Crec que sí, almenys així ho va anunciar Obama a Miami.

Què passarà al congrés del Partit Comunista Cubà de l’any que ve?

Que ningú n’esperi cap daltabaix, del congrés.