Les mentides d'Alan García

Més de 200 indígenes desapareguts
per la repressió del govern peruà



Organitzacions peruanes desmenteixen la versió oficial sobre els fets, les morts i les desaparicions

Alan Garcia, acusat de vetllar només pels interessos econòmics de les transnacionals.

Barcelona, 10 de juny de 2009.- Petrona Chumpi, líder indígena de l’ètnia Wambisa, en representació del Comitè Provincial de la lluita indígena, en roda de premsa des d’Iquitos, a l’Amazònia peruana, anuncia la convocatòria d’una “aturada per la pau i la dignitat amazònica”. Només a la seva comunitat han desaparegut 25 persones i no saben el que està passant. Denuncia també la mort o desaparició de més de 200 persones. La informació i les imatges que ens arriben directament de l'Amazònia evidencien que les xifres oficials estan molt per sota de la realitat. Chumpi també va defensar la figura d'Alberto Pizango, a qui l'estat peruà ha acusat de ser l'autor intel·lectual dels aixecaments, ja que és el portaveu dels pobles indígenes amazònics del Perú i va ser elegit per les diferents parts del moviment indígena.

Edwin Vasquez, president de l'organització ORPIA, tornava a recalcar el caràcter anticonstitucional dels decrets legislatius dictats per Alan García: “No són los indígenas los que lo dijeron, son los parlamentarios que dijeron: estos decretos legislativos son atentativos contra los derechos de los pueblos indígenas, y por lo tanto deben derogarse porque son inconstitucionales. Esto no lo dice Alberto Pizango, no lo dicen nuestros hermanos, lo dice el Congreso de la República”; i denunciava que el president Alan García no està defensant els interessos del país sinó els interessos econòmics de les transnacionals.

L'associació catalana alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes treballa a l'Amazònia peruana des de l'any 1993 tenint com a soci local l'organització indígena AIDESEP (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana). En aquests moments, el coordinador d'alterNativa, Jordi Noè, es troba al Perú, i l’entitat s'està coordinant amb nombroses organitzacions catalanes i espanyoles diverses accions de suport als pobles indígenes.

Aquest vespre, de 20 h a 24 h, es farà una vigília davant del consolat peruà a Barcelona (Av. Roma, 157) i demà dijous a les 13 h s'entregarà al cònsol el Manifest de Bagua que fins ara ja han signat 74 entitats catalanes i de la resta de l'estat, fet que representa una mostra de suport i denúncia important per part de la societat civil.

Les mobilitzacions indígenes a la regió van començar fa dos mesos en resposta als decrets legislatius anticonstitucionals que promouen l'explotació dels seus territoris a la recerca de petroli i de gas. En els últims 37 anys en què s'han estat fent explotacions petroleres al territori, poques vegades s'ha consultat als pobles indígenes afectats, tal i com estableix el Conveni 169 de la OIT, que Perú té ratificat.

Frustrats per les negatives del govern peruà per a la negociació, AIDESEP va promoure una sèrie de manifestacions pacífiques, fins que la policia va irrompre brutalment el passat 5 de juny a Bagua, per tal de trencar els bloquejos que impedien la normal circulació del trànsit industrial del petroli.

Per a més informació:
A Perú: Jordi Noè (00-511-985637270). A Catalunya: Isabel Torallas i Núria Bernat 93 443 17 35 (matins) i 615 469 496 (tardes).
Podeu sol·licitar l’àudio de veu de la roda de premsa al 93 443 17 35.