Ferran Aisa
La paraula utopia va ser usada per primera vegada per Thomas More, l’any 1516, quan va publicar el seu llibre Utopia. L’origen grec de la paraula (oú “no” i tópos “lloc”), que significa “enlloc”, indica un espai imaginari o inexistent a la realitat, però que l’ésser humà somia o imagina, un espai que podria estar situat en un altre temps del futur o ara mateix. La utopia és una aspiració humana que, des del somni, inicia el seu camí imaginari cap a l’horitzó on resideix la Utopia. Sovint s’ha parlat de la utopia com una empresa d’impossible realització, s’ha fet servir com una paraula negativa per manifestar allò que mai serà possible. L’ésser humà, en totes les èpoques, s’ha obstinat a dissenyar un altre món que fos diferent a la realitat establerta, per tant l’anhel imaginari del somni utòpic ha estat present en la història de la humanitat des de l’antiguitat. L’ésser humà ha intentat, des del començament de la civilització, construir una societat que representés l’estat més perfecte possible per a la seva vida. Però la idea de construir aquest altre món ha xocat sempre amb les regles establertes per la societat conservadora dels privilegis i dominant de la vida. És a dir els defensors dels “valors” a reformar ja siguin de tipus religiós, polític, econòmic, cultural o social. Les utopies són mites frugals que cerquen l’Edat d’Or, els Camps Elisis, l’Atlàntida, el Dorado, el Paradís terrenal...
La utopia, així
plantejada, és el somni dels homes i les dones que pretenen construir a la
terra allò que no existeix enlloc, però que, tal vegada, és possible fer
realitat. Quan més aprofundim en la civilització més ens allunyem de la
societat perfecta, doncs, no és pot confondre la idea de progrés amb la idea
d'utopia, tot el contrari, el progrés és la no realització de les utopies. El
progrés entès com creixement, només porta la felicitat a uns quants, la majoria
continua essent “esclava” al servei del sistema jeràrquic i autoritari. La
utopia social en canvi vol fer taula rasa d’aquest sistema i construir damunt
de les seves runes una societat basada en l’igualitarisme, la llibertat i la
solidaritat humana. El somni humà i el
pensament lliure es donen la mà per caminar per a fer possible la quimera
onírica de dissenyar un altre món possible. El món possible, però, no és més
que un raig de llum a la imaginació dels homes i les dones que senten la utopia
en els seus cors. Els somnis igualitaris i les utopies formen part de l’ànima
humana des de l’antiguitat que caminen vers l’horitzó a la recerca de la
felicitat.
L’home i la dona del
segle XXI cerquen les mateixes o semblants coses que els seus avantpassats?
Quina ha de ser la utopia del nostre temps? Què hem de fer per construir una
societat en què tots els éssers humans visquin en harmonia entre si i amb la
natura?
Aquest assaig és una
bona eina per cercar les respostes a la pregunta.
La societat actual
està marcada encara per la mentalitat de l’esclau i de l’amo, encara que ara
l’amo no se sàpiga bé on és, i que l’esclau fins i tot es pensi que és lliure.
L’esclau és esclau fins que deixa de ser-ho i l’amo només és un producte de
l’esclau, sense esclaus no hi ha amos. La gran ideologia utòpica és aquella que
vol redimir a l’amo i a l’esclau. El somni utòpic ha de trencar els paràmetres
dels mites que justifiquen l'esclavitud de l’ésser humà, els murs absurds de la
societat en què vivim.
Contra el pes real
del món absurd només ens queda la submissió o la rebel·lió, és a dir, hom pot
escollir entre ésser un esclau feliç o infeliç (tant se val) o rebel·lar-se
contra el destí imposat pel sistema autoritari. La utopia, doncs, és una
rebel·lió contra la submissió de l’ésser humà a viure resignat dins de l’absurd
que l’encadena, el subjuga i el mata.
Llibres relacionats:
Llibres relacionats:
No hay comentarios:
Publicar un comentario